EL PARC NACIONAL D'AIGÜES TORTES I ESTANY DE SANT MAURICI
Creat el 1955, és un dels dotze parcs nacionals existents a l'Estat espanyol i l'únic d'aquesta categoria existent a Catalunya. El paisatge és d'alta muntanya amb un impressionant relleu i una gran riquesa de fauna i vegetació. L'aigua, amb gairebé 200 estanys i innumerables rierols n'és protagonista. Ben senyalitzat i conservat, està equipat amb nombrosos refugis d'alta muntanya que faciliten els itineraris.
A l'entrada del poble d'Espot hi ha la Casa del Parc Nacional, on s'hi pot visitar una exposició permanent per conèixer amb detall la vegetació, les especies animals i els orígens i la seva evolució al llarg del temps. Disposa de botiga, sala de projeccions i biblioteca i faciliten tota mena d'informació sobre rutes per fer a peu, de més o menys dificultat. Horari: hivern (9-14/15.30-18 h), estiu (9-13/15.30-19 h). Al costat mateix hi ha la parada de taxis tot-terreny, que ofereixen diverses opcions per fer la visita del Parc.
El Parc Nacional és una magnífica representació de les característiques de l'alta muntanya pirinenca. La part oriental, que és accessible des de la vall d'Espot, comprèn les valls altes dels rius Escrita i Peguera. La primera comprèn l'estany de Sant Maurici i la muntanya dels Encantats, així com també les valls laterals amb els estanys i pics de Monestero, Subenuix, Ratera i Amitges. A la vall de Peguera hi trobem els estanys de Trescuro, Tort i Negre, entre altres, amb el pic Peguera (2982 m), el més alt del Parc.
A la zona perifèrica de protecció del Parc hi podem trobar també indrets de gran bellesa i valor naturalístic, com el bosc de la Mata de València d'Àneu, les valls de Gerber i Cabanes, el circ de Colomers i els estanys de Cabdella, accessibles des de les valls d'Àneu, d'Aran i de Cabdella.
El Parc ofereix una magnífica representació de les característiques geològiques de la serralada pirinenca, així com també de la flora i la fauna dels Pirineus: L'impressionant relleu de granits i pissarres es va formar a l'era primària (fa uns 200 milions d'anys), quan va emergir del fons d'un mar que cobria aquestes terres. Les convulsions geològiques de l'era terciària i l'acció dels glaciars del quaternari (al llarg de bona part dels darrers 2 milions d'anys, fins ara fa uns vint mil anys) van acabar de modelar-ne les formes actuals, amb circs i valls en forma de U, ara penjats ara esglaonats, i amb més d'un centenar d'estanys de forma, mida i fondària variables que es troben repartits arreu del Parc i que constitueixen la més important zona lacustre dels Pirineus.
Alguns d'aquests estanys han sofert processos de rebliment i es troben plens de sediments, els quals donen lloc a indrets plans, on l'aigua dels rius i barrancs es divideix en nombrosos canals formant les "aigüestortes" que constitueixen un dels elements més atractius del Parc i que li donen nom.
La vegetació està formada per boscos de pi roig, pi negre i avet, amb abundosos pastius on no hi ha arbres. També hi ha, més disseminats, poblaments de bedolls i faigs. El mosaic constituït per la flora, els prats, les roques i l'aigua compon unitats paisatgístiques d'una bellesa extraordinària, especialment a la tardor, quan els grocs, vermells i verds es combinen amb formes de gran impacte visual.
Entre la fauna, típica de l'alta muntanya, cal destacar l'abundància de l'isard i també la presència del gall fer, l'àliga reial, la perdiu blanca i el picot negre. A les masses d'aigua hi ha la truita comuna.
La llegenda dels Encantats
Un any, el dia de l'aplec de Sant Maurici, tots els veïns del poble van pujar fins a l'ermita per assistir a la missa solemne que es fa en honor al Sant. Quan la missa va començar, de sobte, s'hi van atançar dos caçadors forasters, els quals van burlar-se de la devoció dels veïns i van decidir anar-se'n a caçar un exemplar d'isard acompanyats del seu gos. Van començar a pujar muntanya amunt fins que van veure un isard gras i lluent que treia el cap al coll que separa els dos pics. A l'arribar al lloc, l'isard va desapareixer misteriosament i en aquell mateix moment, va caure un llamp que va fulminar els dos caçadors i el gos convertint-los en pedra. Avui, des del mateix llac es poden veure clarament les figures dels dos caçadors i del gos, a l'enforcadura dels pics.